Par antîc, diviers popui de Europe a crodevin che la gnot jenfri i 31 di Otubar e il prin di Novembar e fos chê che e segnave il passaç tra un an e chel altri, tra la stagjon de lûs, dal cjalt e dai cjamps che a produsin, e la stagjon dal scûr, dal frêt e de tiere che e somee muarte.
Par secui a dilunc chê e je stade viodude tant che une gnot incjantade là che no si incrosavin dome agns e stagjons, ma ancje il mont dai vîfs e chel dai muarts, il mont dai oms e chel des creaturis magjichis.
La Gnot dai Muarts – come che si le clamave in Friûl – e viodeve i paîs furlans scjavaçâts des processions dai muarts, animis che par une gnot a tornavin dal mont di là, intant che lis lôr fameis a metevin fûr cjaldîrs plens di aghe par che a podessin distudâ la lôr sêt.
Une gnot cun significâts profonts e dispès dismenteâts, ma che no à ancjemò pierdût dal dut la sô cjarie di magjie.





